"Ella i el seu somriure permanent".La persona que he escollit és un/a noi/a rialler/a, gaudeix duent a terme un riure als del seu voltant. És una persona molt simpàtica, amable i divertida. Un dels aspectes que predomina en el seu caràcter és que és una persona extrovertida, oberta i comunicativa. No té problemes per parlar amb la gent, ja que per ell/a la timidesa i la vergonya sembla que no existeixin. Ell/a és clar/a, directe i sincer/a, diu les coses amb tots els punts i les comes. Sempre diu el que li passa pel cap quan ho pensa i sense importar-li el que els altres pensin de la seva opinió. Ell/a és feliç. Tot i així, tothom té defectes. En aquest cas, és una persona molt xerraire, no calla ni sota l’aigua. Aquesta característica, però, pot ser un defecte o una virtut depenen de la situació en que es troba aquesta persona. Té un caràcter molt fort i a vegades diu les coses sense pensar-se-les dues vegades. O li caus molt o li caus fatal.
Encara no sabeu de qui parlo? Té els ulls verds com un prat cobert d’herba, però aquests ulls tan menuts estan amagats darrera unes ulleres de pasta. El seu cabell és de color marró i té mitja melena, ni molt llarg ni molt curt. Suposo que ara ja hauràs descartat tres opcions, no? Respecte la seva veu, té un to de veu molt agut, com si fos el cant d’un ocellet i parla molt ràpid i sense vocalitzar del tot correctament.
Ja t’estic donant massa informació, d’aquí res ja sabràs de qui t’estic parlant. Té 18 anys i és de Manresa, tot i que ara està vivint en una residencia universitària d’aquí Barcelona. És una noia que li apassionen els animals, per això té un gos anomenat “Kira”. Deixant de banda la gossa, però, continuant parlant de la família, té dos germans. Tots dos són nois, un té 14 i l’altre 19 anys. Per tant, com tots heu deduït, ella és la mitjana de tres germans.
Actualment està estudiant Educació Infantil a la Universitat Blanquerna, com tots nosaltres. Paral·lelament a aquests estudis s’està intentant treure el carnet de cotxe i, a més a més està treballant de cangur dues tardes a la setmana.
I aquí acabava la meva descripció de la Sreta. Anna Clotet.
