Llenguatge i llengua!

Avui a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, hem estat parlant sobre que era llengua i que és el llenguatge. A casa ens havíem d'haver llegit un capítol d'un llibre "Lingüística" de Jesús Tusón, en el qual ens parlava sobre el llenguatge i les llengües. A partir d'aquest text havíem de fer una definició sobre aquests dos aspectes esmentats, la llengua i el llenguatge. Les definicions van ser les següents:
- La llengua és un sistema de signes, símbols i senyals orals, que són propis d'una comunitat.
- El llenguatge és el que ens constitueix com a éssers humans.

A part de comentar les definicions vam estar comentant un powerpoint, en el qual parlava sobre les components de la competència comunicativa. La competència comunicativa fa referència el fet de que un bon comunicador ha de treballar el com i el quan es dur a terme el missatge. Hi ha quatre tipus de components:
(1). Competència lingüística/ gramatical, la qual fa referència a la fonètica (els sons), a la morfologia (la paraula), la sintaxis (com s'organitza la frase) i el lèxic (el significat de la paraula).

(2). Competència sociolingüística, la qual fa referència als dialectes i els seus registres, al com saber expressar el text depenent del receptor, i a les normes i convencions de la interacció (escoltar quan l'altre parla, mirar quan una persona es dirigeix a tu, ser educat, etc..).

(3). Competència discursiva, la qual fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent (que tingui sentit) i cohesionat (que les idees estiguin relacionades entre elles).

(4). Competència estratègica, la qual fa referència a les estratègies de comunicació verbal i o verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències (com per exemple els nervis, oblidar paraules, quedar-se en blanc..) i afavorir l'efectivitat de la comunicació (commoure als receptors).

Gràcies a aquests components, podem concloure dient que un bon comunicador és aquell que utilitza les competències estratègiques, les discursives, les sociolingüístiques i les gramàtiques.

Per acabar la classe vam veure un vídeo d'una conferència feta per Ken Robinson, anomenada "La escuela mata la creatividad". Des del meu punt de vista considero a aquest home un bon comunicador ja que sap tenir al públic, en aquest cas a mi, atent a les seves explicacions i consider-ho que és un home que utilitza el sentit del humor, això fa que la conferència sigui més amena.
Aquest home, Ken Robinson, ens parla sobre l'educació i la creativitat que tenen els nens. Primer posa l'exemple d'una nena que a classe de dibuix va dibuixar a Deu. Si que és cert que ningú la vist, però els nens tenen molta imaginació. Ell ens explica que en tots els països, en el terme de l'educació hi ha un ordre establert d'assignatures, primer les llengües, les matemàtiques, desprès història i al final de tot l'art. I que dins de l'art també hi ha un "ranking" a dalt l'art i la música i al final la dansa i el teatre. Ell opina que la dansa és molt important pels nens, ja que és una activitat on mouen tot el cos i d'una manera inconscient fas exercici. Per acabar, ens explica la història de "Gillian Lynne" i els seus "problemes" a l'escoles. Tots els porfessors deien que estava malalta perquè no estava atenta a classe i era hiperactiva. la resolució d'aquest "problema" era ben senzill, la vocació d'aquesta noia era ser ballarina. I així va ser, la van inscriure en una escola de dansa i ha acabat sent una gran ballarina i coreògrafa de balls de grans musicals.

Valoració: La conclusió que trec jo sobre aquest vídeo, és que estic d'acord amb en Ken en tot el que diu. La dansa i el teatre són dos termes importants per a un nen. Potser la interpretació i el teatre no ho són tant, però la dansa és una bona activitat per divertir-te i al mateix moment fer exercici.
Aqui us deixo el vídeo per si el voleu tornar a visualitzar i opinar algun aspecte que us hagi agradat.